El dia 30 d’Abril, Juli Moreno i Moreno, va pronunciar una charrada-conferència en la sèu d’esta Entitat Cultural Valenciana El Piló, sobre “LA RENAIXENÇA VALENCIANA, UNA APROXIMACIÓ ALS SEUS IMPULSORS”
Començà l’orador per a dir que, encara que el títul de la charrada tenia dos apartats, hui es llimitaria a centrar-se només en el primer, la Renaixença Valenciana. Renaixença vol dir tornar a nàixer i això era efectivament en el cas valencià, tornar a nàixer de la decadència que havia tingut la llengua valenciana des del Sigle d’Or. I el va dividir en tres etapes, la Pre-Renaixensa, la Renaixença i la Renaixença plena.
La Pre-Renaixensa. (1781-1830). En esta etapa encara són escassos els escrits en llengua valenciana, llimitant-se tan sols ad alguns versos a sants o a celebracions locals, pero ya es veu l’interés per la llengua que parla el poble.
La Renaixença (1830-1859). En esta etapa ya es consolida més l’us de la llengua puix apareix el diari “El Mole”, escrit en valencià i es convoquen els primers Jocs Florals en llengua autòctona.
La Renaixença plena (després de 1859). En esta etapa és quan es consolida més la Renaixenças, ya que l’implantació de l’industria porta a que n’hi hagen més burguesos que es preocupen per la recuperació cultural i idiomàtica i és quan comencen a haver llibres de poesia, lliteratura i investigació escrits en valencià, aixina com també diccionaris i gramàtiques valencianes. En esta etapa n’hi han dos tendències sobre el valencià, una que advoca per la descastellanisació i escritura del valencià conforme el parla el poble i una atra per la normalisació del llemosí.
També la Renaixença es va produir en atres regions, pero fon simultànea a la nostra, puix alguns acontenyiments es produïren abans en un lloc o en atre.
El president d’El Piló, que havia obert l’acte per a presentar al conferenciant, el va tancar agraint a tots els assistents la seua presència. Vore les images
